Creix el cos i l'esperit

Creix el cos i l'esperit,
fas anys
i solquen camins
absents d'estralls.
Et mires en miralls
reflectants i en veus el pas.
Et veig igual
que fa vint anys.
Se que quelcom ha canviat,
i si més no
el teu somriure
encara em deixa meravellat.
Plenes les nits d'absències
et cerco al meu costat.
trobo de mil maneres
del teu cos l'escalf.
Tant lluny, tant cert
em tanteixa l'afalag,
i passa sense adonar-se'n
un riu,
el vol incert d'una rialla d'infant
o la dansa argent
d'una fulla a la tardor
caient, volant,
amb remolins de vent.
Creix el cos i l'esperit,
fas anys, molts anys,
i jo estalviant l'alé,
estic a la vora,
amb temor d'esquinçar
aquest moment,
fent-te companyia
el temps que duri
aquest miratge
que és la vida.