He vist en un llit
d'hospital,
una vida afonant-se
en la fosca nit
dels records perduts.
He vist una avia malalta
per la neta coberta de petons.
He vist uns ulls
amb restes d'espurnes.
He vist una filla
que no creia el que viu.
He vist soledat
en una habitació plena.
He reconegut en aquella cara
altres cares
també estimades.
Han volat imatges pretèrites
d'esforç i de joia,
de dedicació,
de petons metrallats
en la meva cara d'infant.
He cercat carícies velles
en les velles galtes.
He fet un cor fort indigne
en aquella habitació
plena d'amor,
i he plorat en racons
on era desconegut.
He vist un llit
d'hospital,
una vida afonant-se
en la fosca nit
dels records perduts,
i he volgut creure
per uns instants
que aquella boira espesa
que li va ofegant el passat
deixava a les ninetes
entrar en un esclat
per confirmar
que jo n'era part.
Ho he vist
en un llit d'hospital
i no he volgut plorar
la impotència del malalt
ni la del qui està al costat.
Ho he vist
en un llit d'hospital
signant amb un petó el comiat.
dilluns, 23 de juny del 2008
He vist en un llit d'hospital
Etiquetes de comentaris:
de perdua i de dolor,
propi,
trilogia d'un adéu 1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada