Diuen, no em facis dir
de tots qui,
que el record
és una flor
que encara guarda l’olor.
Així doncs,
crec que amb vosaltres
no he de témer
la tardor.
Gaudiré de fragància
i lluiçor
fins els gèlids dies
de tardes de foscor.
Aleshores, noves flors,
nous records,
plens d’immortals instants
ompliran
espais dins el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada