El meu somni
en el teu hi ha entrat.
Del encreuament eteri
com a ametller t’he reconegut.
T’he vist florit
envoltat de terra seca i eixuta,
m’has semblat forta
de fusta dura
i escorça fosca.
Florien les branques,
s’omplien de fulles, verdes,
qui sap si com el somni,
el teu somni, on jo furtiu
mi he passejat.
A la fi, quan el son s’acaba
t’he convidat
a veure el meu viure dormint,
també un somni de flors farcit.
Era el meu, un taronger florit,
envoltat de ciment i cases
que viu ben a prop meu.
Anit vaig tornar a mirar
el meu arbre florit
amb els ulls de la nit,
i cobert de flors blanques
eren estels al meu abast,
M’han il•lusionat
els fruits futurs que em durà,
taronges sucoses
per poder comparar,
amb les seques ametlles
del teu somni clar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada