Tinc una amiga,
fruita de regust àcid.
Tinc una amiga,
que amb mi riu
mentre juga amb els coberts.
Tinc una amiga,
que sap de lletra
i en parla.
Tinc una amiga,
que el temps
m’ha fet admirar-la.
Tinc una amiga,
que quan em mira
confia en ma mirada.
Tinc una amiga,
que escolta la veu callada
dels meus versos.
Tinc una amiga,
que em deixa veure
les seves llàgrimes.
Tinc una amiga,
que mira els núvols
mentre m’explica els somnis.
Tinc una amiga,
que voldria em fes
sempre companyia.
Tinc una amiga...
Quina amiga que tinc.
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada