El meu cos

El meu cos:
Una presó.
El meu esbarjo:
El menjador.
El meu cel:
Una finestra.
La meva companyia:
Un televisor.
El meu silenci:
El telèfon.
La meva absència:
Les visites.
La meva condemna:
La malaltia.
El meu moviment:
Un calvari lent.
El meu aliment:
Menjar desfet.
La meva amiga:
La soledat.
La meva ombra:
El temps.

I tot i així,
callada,
dient a tot que sí.
Agraint
els pocs mots que sent.
Conforme
amb el que li ve,
i amb el que restarà
per sempre.
Sabent a la fi,
que la fi serà dura,
i sola.
Estimada per pocs,
acompanyada per records.
Amb vells fantasmes
de temps passats,
que potser li parlen
en la soledat.
S’ha perdut el llegir,
el xerrar,
el passejar,
d’anar a l’església
a resar rosaris i oir missa,
i les frugals festes
de quasi abstinència.
El temps,
company i enemic alhora
sap la resta,
quan els núvols
algun dia,
plorin, potser per mi.