De nou he parat

De nou he parat
la taula per esmorzar.
Dos serveis,
acurats,
de plats,
tasses
i aquell cafè amb llet,
galetes
i alguna que altra magdalena,
just comprada al forn.
Avui és festa,
és el teu sant,
i et podré felicitar en silenci,
perquè ho entendràs.
No calen fotografies
a la teva vora,
però si un pom de camèlies,
que per elles
se’n va anar poc a poc
la teva vida.
No hi hauran retrets,
només un silenci planer,
mirant més enllà del vidre
veient la carretera
per on t’apropaves,
fins que la pluja dels ulls
ho faci inviable.
Ballaré amb els records teus,
i potser fins i tot
senti dins meu el reso
de les teves paraules.
Quedarà com un brodat
sobre el meu cor,
l’estilitzat camí
del teu somriure,
i cada cop que a la vida
marqui un gol,
me l’aproparé als llavis
i li faré un petó,
i quan el gol me’l facin a mi,
resseguiré el contorn callat
amb el tou dels dits
cercant la força que vas tenir.
Tindràs a prop meu
sempre un plat parat
i un petó a punt de néixer.