tenen el color
de la meva pell,
i donen regust salat
als petons
que ens donem.
Les teves llàgrimes
cauen al teu cos,
i agafen color de desert,
solquen caient
per sobre les teves dunes
amb color torrat
de sorra nova
vells camins
ja coneguts.
Les teves llàgrimes
mil llacs aïllats
de la mare mar
cerquen el silencis
dels meus llavis,
abans d’encetar
la paraula dels versos
que ens escrivim
i amb la teva veu
viuen ja sense mi.
Les teves llàgrimes,
s’adhereixen a mi
i fan de tots dos
un sol cos
amb dos cors
que s’estimen.
Les teves llàgrimes...
La sal es sagrada...recorda-ho...Està a les nostres llàgrimes i al mar.
ResponEliminaRealment una delícia de poema.
Les teves lletres son molt pures i belles.
Petons!
Molt bonica...molt tendra
ResponEliminacaram, que bonic. És molt dolç, molt romàntic, com tots els teus poemes. Tens un estil propi, no el perdis.
ResponElimina