Com un ball lent,
que dansa eternament,
es aquest el teu temps.
Dones voltes i més voltes
i veus en els miralls
de les parets
imatges del que ja has deixat.
Veus tristeses i amors,
i et penses
que de l’ahir en són remors.
Tu li dius passat.
És la part de la vida
que has respirat.
Mires i comptes,
hi tornes, i en el recompte
trobes l’amistat,
alguna la guardes,
altra la poleixes,
una se’t cau de la prestatgeria.
No s’atura el ball.
i et prems ferma,
no vols que sigui fum,
danses mirant més miralls,
més imatges que vas deixant,
sona la música,
el ball es va fent lent
i la música cada cop és més lluny,
i voltes i tornes a voltar
cada cop, amb més ganes de ballar.
No paris mai aquest ball,
i de tant en tant,
busca’m en qualsevol mirall.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Com un ball lent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada