Deixa’m tornar a ser aprenent (III)

Deixa’m tornar a ser aprenent
en el difícil art, de seduir-te.
Deixa’m invertir el temps,
en mirar-te, i a cops
tant sols imaginar-te.
Deixa’m, que les paraules
que no sentiràs
juguin a ser versos,
que algun dia pugui llegir-te.
Deixa’m que aquestes mans
que ara t’escriuen,
siguin més enllà del temps,
la base per acariciar-te.
Deixa’m pensar
que poden néixer
nous petons per sentir-te.
Deixa’m somiar,
que els braços,
premeran el teu cos
per envoltar-te.
Deixa’m creure
que guardes més sentiments,
dels que ara en tinc esment,
per de tant en tant gaudir-te.
Deixa’m sentir que sóc important,
i que vulguis que pugui acompanyar-te.
Deixa’m cloure aquest mots
amb la seguretat
que sempre sabré estimar-te.