S’enceta, com sempre (I)

S’enceta, com sempre,
una música quan et veig,
es representa
que sóc un home madur,
però amb tu, un adolescent.
He viscut l’amor amb moltes cares,
i potser també, amb algun cos,
però segur,
que només amb les teves mans.
M’he conegut el cos,
per nous camins que has conquerit,
i fins amb tu,
he trobat el gran tresor
que hi havia amagat.
He sentit i m’he ris d’aquells
llavis que deien, eren aliment,
ho he fet, fins,
que els teus m’han alimentat.
El temps entre dos instants,
s’ha fet etern,
i entre dos petons, una melangia,
no hi ha hora baixa
com la que es traspua
entre els teus cabells,
ni colors com els de la tardor,
quan estic amb tu.
He descobert que no sabia res,
i que la ignorància no importava,
en la teva companyia.
El teu amor
m’ha ensenyat a estimar,
a ser pacient,
a veure els colors
com una altra magnitud,
a respirar amb el teu cos
i el teu cos també m’ha ensenyat...
a ser feliç.
A ser feliç amb la soledat,
perquè, et sabia amb mi.
A ser feliç amb una tarda freda,
perquè, ens abrigàvem junts.
A ser feliç amb el sol
perquè, buscàvem l’ombra.
A ser feliç amb tot el mon a la vora
perquè, només hi érem tu i jo.
A ser feliç...
Perquè l’Amor duu el teu nom.