És l’absència

És l’absència
una boira que t’envolta.
Un fred
que et gela els ossos i l’anima.
Però el temps
ens posa sobre
un llençol ple de records
que omple el cor d’escalfor
i els ulls de llàgrimes.
És l’absència
un nus a la gola,
que no et deixa
expressar quan estimes,
i una tremolor de mans
que cerquen el cos per acaronar.
És l’absència
un defallir d’estats
que veuen com sense estralls
surten raigs de sol
entre la foscor que t’envolta,
mirant de reüll el seu retrat.
És l’absència
una mena de garbuix
entre el que és
i el que ja mai no serà,
olorant la seva olor,
escoltant el seu so
i l’esclat del somriure
quan saps
que només el teu amor
ho allargarà.
És l’absència
una recerca del passat
entre cadascun dels instants
d’un avui que ja ha marxat.

Tot això em recorda cada dia el meu pare