El llarg camí sense retorn que iniciares

El llarg camí sense retorn que iniciares
Ens deixà un buit impossible d’omplir,
Marcat per una absència brutal.
En la distància d’un temps molt lent
Tristos gosarem
Descansar el cos en el s teus seients
Cercar petons perduts en els teus vasos.
Com podríem entendre que saps
Que aquells nets, infants el darrer dia,
Són com tu, responsables i treballadors?
Com podríem entendre que saps
Tot el que hem llegit
I només t’hem parlat amb la veu del pensament?
Com podríem entendre que saps
La por de la nostra vida,
De tot el temor pel demà.
Com podríem entendre que saps
La mirada trista de la mare,
Mirant la vostra imatge cada dia
Preguntes retornades a cada instant?
Recordant l’abraça eterna,
La ma premuda, el petó amagat, ….