Tronc sec, esquerp i nu (III)

Tronc sec, esquerp i nu
amb catifa
de fulles de mil colors.
Amb record llunyà de fruits,
núvols, cançons i cops de vara.
Ara amb el fred
entrant pels pedicels caiguts
de les fulles mortes,
i en la boca de la gent
el regust dolç
dels panellets
fets de la teva farina,
esperes un llarg somni
reparador, descans merescut,
de fruiter de secà.
L’hivern company silent
de llargues hores de foscor
i matinades de boira gebrada
serà amb tu fins
que, les arrels,
et tornin l’escalfor de la terra
que ja saps aspra i eixuta,
notar com puja
la saba de la vida
fins arribar a esclafir
en la llum de mil flors blanques,
encisant amb la fragància,
eixams d’abelles goloses
d’aprofundir,
en el teu nèctar amagat,
i tancar el cicle
que cada any es repeteix,
escampant l’aroma
de les flors d’ametller
mentre, dansen,
les branques al vent.