El poema clar,
les paraules justes,
les mirades dolces,
les mans precises,
les rialles plenes d’encant.
La joia,
compartir l’espai,
el mot sensible,
el petó dolç,
el cos ben a propet...
El temps amb tu,
un mar sense dilació.
El rellotge,
un metrònom que marca
la cadència del cor.
La posta de sol,
l’interruptor que encén
la llum dels somnis.
I amb el poema,
les paraules,
les mirades,
les mans,
les rialles,
la joia,
el mot,
el petó,
el cos,
em surt el teu retrat.
El temps,
el rellotge
i la posta de sol,
són només,
condiments
que salpebren
el teu record.
dimecres, 17 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada