dimecres, 17 de desembre del 2008

El poema clar

El poema clar,
les paraules justes,
les mirades dolces,
les mans precises,
les rialles plenes d’encant.
La joia,
compartir l’espai,
el mot sensible,
el petó dolç,
el cos ben a propet...
El temps amb tu,
un mar sense dilació.
El rellotge,
un metrònom que marca
la cadència del cor.
La posta de sol,
l’interruptor que encén
la llum dels somnis.
I amb el poema,
les paraules,
les mirades,
les mans,
les rialles,
la joia,
el mot,
el petó,
el cos,
em surt el teu retrat.
El temps,
el rellotge
i la posta de sol,
són només,
condiments
que salpebren
el teu record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada