Jo et veig Nadal

Jo et veig Nadal
amb la boira del dolor
un dolor que cau
espinada avall,
constant,
somort,
que fa de cada instant
una eternitat
clavada en agulles
d’anar i tornar.
Jo et veig Nadal
amb la derrota
silent de la soledat
i amb l’angoixa
del patir
que faig arribar.
Jo et veig Nadal
amb la temor del mal
que no s’acaba
de la vida
que s’ha de viure
amb el pesar
d’una pèrdua
anunciada.
Jo et veig Nadal
també amb els ulls
d’una nena
que no en sap res,
d’una tradició
que la madurarà,
d’una rialla
plena d’il•lusió,
de tot un mon
que cau als seus peus.
Jo et veig Nadal
amb la boira del dolor
que per uns moments,
aquella seva lluïssor,
em farà oblidar.