Escolto una cançó

Escolto una cançó
que he fet nostra
perquè m’explica
com som
i que ens passa.
Cada vers que el solista
va entonant,
m’espelleta en viu
i el so d’aquella musica
que vam ballar
eixampla la ferida
cada cop més sagnant.
M’explica que el refugi
és un mal lloc
per guardar les penes
d’aquest meu amor,
lo distant que n’estàs
i lo feixuc del camí
per arribar-hi.
Són només paraules,
que emmarquen sentiments.
Són només imatges,
que colpeixen cada cop més.
Són només records,
que cada dia es van allunyant.
I si m’atrevís,
et diria quants cops he plorat
escoltat els ritmes
que un dia
em van fer el més feliç.
I si m’atrevís,
et diria el regust
que té aquesta amargor,
des del moment
en que vas començar a caminar.
I si m’atrevís,
miraria els colors
de les botelles
que jeuen buides
sobre la taula abans de marxar.
I si m’atrevís,
tancaria les darreres portes,
faria un farcell
i et vindria a buscar.
Si m’atrevís, que no faria jo...