Guardares la memòria (III)

Guardares la memòria
en un calaix tancat
i ara no trobes
la clau per obrir-lo.
Cerques rere els vidres
la llum que no t’arriba
i ets tu
qui no se’n recorda
de mirar.
Veus la teva ànima
i qui ha estat la teva joia,
veus la llavor
i no saps plorar
perquè te n’has oblidat.
Tens un mon guardat
que no saps explicar,
tens milers de mots
que no poden jugar
perquè no tens idea on són.
Vius en un núvol fosc
que no té res,
però tant se val,
no entens que estàs malalt.
Guardares la memòria
en un calaix tancat
per poder jugar
amb els teus nets,
i a hores d’ara ja no hi ets,
no tens lloc on anar,
ni saps on t’has ficat
mentre el teu temps es moria.