d’amor continu
faig el camí dels somnis,
alçant-me per sobre
els núvols amb rajoles
dels colors
de l’arc de Sant Martí,
per gaudir entre petons
i carícies dels teus dits i llavis
aquell amor que em prometeres
i cada nit vas complint,
cotons de matalassos
i la lluna d’alcavota
van complint sens desmai
els meus desigs,
amb tot egoista
encara vull més
a despit de perdre el que tinc,
jo mortal vull gaudir-te
cada instant del dia i de la nit,
fent un etern caduc
el que ja es etern immortal,
fer-me vell amb els petons
i veure encarcarar-se
les mans d’un
amb les de l’altre,
esmorteir la fogositat del cos
i amansir el pas
de les nostres vides.
No vull un amor etern
de sempiterna fogositat,
sinó viure
amb el declivi del cos
i de la ment preparar-nos
per una altra eternitat
qui sap si d’oblit
qui sap si de veritable amor,
qui sap si voldràs renunciar
a ser la deessa
del meu amor
per ser la companya
de la meva agonia
i de la meva vellesa
continua i caduca
com el cercle de la vida
que sempre es regenera.
Amb tot sempre t’estimaré
i t’escriuré tant contes
i tants poemes
com estels ens han vetllat
en aquestes nit d’amor passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada