Em taparàs

Em taparàs
amb la capa de molsa
i fulles caigudes
per cobrir el meu oblit
i deixar que es faci terra
amb la terra
que compartirem.
Més el teu mirar farà
que siguin transparències
les filles de l’arbre
i em durà esmorteïda
la llum dels ulls
que em cerquen,
em regaran
les quatre llàgrimes caigudes.
La pell serà molsa,
els ossos branques i arrels,
els llavis faran de tija,
seran fulles noves
les ànimes
dels petons vells.
Em taparàs
amb la capa de molsa
i fulles caigudes
per cobrir el meu oblit
i deixar que es faci terra
amb la terra
que compartirem.
En dies de pluja flonja,
quan la terra agafa
l’olor i l’escampa,
recordaràs la vella
olor nostra i si encara
sóc per tu memòria
recordada,
somriuràs
amb rialla amarga
pel meu amor
escapçat en el cos
immortal en el cor.