m’arriba la vida,
m’acarones
sense saber cap dels dos
que ens durà
aquests intents instants,
breus,
repetits, enjogassats.
Per la barana dels teus dits
m’arriba tot allò
que envejava,
amb el so balbucejat
del teu constant aprenentatge.
Per la barana dels teus dits
m’arriba la llum
dels teus ulls,
canviant de color,
a la tardor
les fulles dels arbres,
a la primavera
els prats i llurs flors.
Per la barana dels teus dits
m’arriba el so
de la teva rialla
que esclata
quan juguem plegats,
mentre aprofitant el fet
descobreixes el teu propi gust
i la frescor de la pell neta
i olorosa.
Per la barana dels teus dits
m’arriba la vida,
i se m’escapa...
Per la barana dels teus dits,
on millor que amb tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada