Quan el mon t’embolcalla

Quan el mon t’embolcalla
amb la roba de la vela,
quan s’inflen els pulmons
de l’alè del vent
i et duu per camins
d’aigua i sol
que desconeixes,
no et preguntis més,
perquè sóc jo que,
bufant et vull dur
a la vora del meu cel.