i la nit se n’ha anat
de festa amb la lluna,
queda el mar tot sol
vigilant els eteris amants
mancats de musa.
Torna la nit cansada
de festejar amb estels pegats
al feltre d’un cel envejós
de les lluernes del terra
i les llumetes de fires
que entretenen als infants
a punt de caure en braços
d’un son cercat
des de fa hores.
És estiu
i la nit se n’ha anat
de festa amb la lluna,
i totes dues m’han deixat
imprès a la galta
el bes de bona nit,
enamorat de totes dues
escric versos de fum
que la matinada
anirà desfent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada