Ja no hi erets.
L’olor forta del cigar
mal apagat,
el cul tacat de les copes
sobre la taula,
la taca dels llavis
marcant la boca
de la píxide
i el retall
de l’ombra a la paret,
em diuen
que hi has estat.
M’assec a l’escaire
de la cadira
on abans seies tu,
cerco en el desert de nit
del local buit d’aire, llum
i ple de solitud,
buscant el darrer rastre
que em dugui amb tu.
Un instant abans de partir,
deixo sobre la marca
del teus llavis,
l’empremta dels meus,
paga i senyal
dels petons
que avui no te donat.
He arribat tard.
Però no me m’he oblidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada