Sentiré ple d’enveja

Sentiré ple d’enveja
com li cantes
amb aquesta veu ampla i fonda
les cançons
que havia escrit per ella.
Sentiré ple d’enveja
com ella respon
amb petons les tonades meves,
amb paraules de mel
i regust de llimona.
Escoltaré ple d’enveja
com la pluja us neteja
els cossos nus
mentre estimar-se
es fa verb recíproc
amb la cadència creixent
d’un acte
que es fa gran i profund.
Marxaré ple d’enveja
acompanyat pel vent,
regalimant galtes avall llàgrimes
que em netegin
d’aquest agre sentiment,
beneint des del meu silenci
els vostre amor,
imaginant per un darrer moment
que aquells llavis eren els meus.