era oberta
passejaven per ambdues bandes
en un continu ball de carnaval
i bullia com una disbauxa
tota mena de somnis incontrolats
i pensaments fins aleshores estranys.
Indefensa fins llavors enfront dels temors
que l’inculcaren els avantpassats,
s’adonà de la força
que li nasqué des de dins,
la lluita seria forta,
però ja mai més restaria sola
davant la temor a les pròpies pors,
podria bategar fort el cor per superar-se
i guarir finalment els somnis més anhelats.
Quina delícia de poesia, com sempre, qui sap.
ResponEliminaUna abraçada.