I tot això ho has fet

I tot això ho has fet
mirant-te cada matí feliç,
de cara al mirall màgic
que et reflecteix el teu somriure.
Has perdut la feblesa,
per la força d’aquell bes,
per la carícia baixant-te
fins el canell
en un parpelleig suau
de la papallona
dels seus dits.
La tristor és un eclipsi
que dura instants
en la nineta dels teus ulls,
fins que el sol torna a lluir-se
reflectit en ells.
Les teves passes
ja no són flonges,
són ràpides,
perquè tenen un camí,
un camí que t’hi apropa.
I tot això ho veus a cada matí,
en llevar-te,
encara que no hi sigui,
perquè sap que ja mai
et fallarà.
Oh! Quina enveja feliç
em fa el teu somrís.