m’ha dit que no tornaràs,
començaré el camí
de la recerca,
camps endins,
allí on s’enceta
la terra erma
per arribar si cal
on l’herba encara
és verda i verge.
Deixaré enrere
la llum màgica
que navega
entre el mar i la sorra,
per entrar on la terra seca
és garrepa
amb els seus fruits
i escassa d’aigua
genera desconfiança
en el pagès,
allí on el fred et crema el cos
i et deixa de vidre poc a poc.
Només tem,
no trobar-te al llarg
del meu camí,
només tem
defallir esgotat,
mancat del teu amor.
Tot i així,
si el camí és llarg
i acaba en el mateix lloc,
quin lloc tan bonic per morir,
allí on em vas dir adéu.
et digué adéu
ResponEliminaallunyant-me de tu,
et digué adéu
perquè trobessis el teu camí,
ara puc dir-te que
els camins s’allunyaven,
ara puc contar-te
com el mar
em cridava horitzó enllà
busca la terra endins,
camina per camps,
boscos i muntanyes,
cerca si vols la terra erma,
la terra seca,
el meu cor serà amb tu,
el meu pensament
mai s’ha allunya’t del teu,
el destí se’ns fonia...
rebel•lar-nos contra ell
hagués estat endinsar-nos
en la foscor,
en la buidor
en dies de grisor
adéu, estimat...
més enllà de l’horitzó
on cel i mar s’uneixen
ens tornarem a trobar
Perdona por esta traducción. No he podido evitarla. Tu poema es sublime, me has emocionado. ¿Cómo me hubiera gustado haberlo escrito! ¡Es una auténtica belleza.
ResponEliminaAHORA QUE EL MAR
Ahora que el mar
me ha dicho que no volverás,
empezaré el camino
de la búsqueda,
campo adentro,
allí donde comienza
la tierra yerma
para arribar si es necesario
donde la hierba todavía
es virgen y verde.
Dejaré atrás
la luz mágica
que navega
entre el mar y la arena,
para entrar en la tierra seca
allí donde el frío te quema el cuerpo
y poco a poco te deja de vidrio.
Sólo tengo miedo de no encontrarte
a lo largo de mi camino,
sólo temo desfallecer agotado
y falto de tu amor.
Aun así,
si el camino es largo
y termina en el mismo lugar,
qué lugar tan hermoso para morir...
allí donde me dijiste adiós.
Un abrazo
PS: Hay una parte suprimida porque no conozco la traducción y porque, en todo caso, en español no es adecuada.
Dos poemes bonics, poema, i comentari. Boniques paraules, sinceres, i plenes de veritat, punyent potser.
ResponEliminaPerò la vida humana, és nàixer i morir. Així que naix l'infant, i mor el vell. Naix de la llavor un filet, i mor una planta alta i amb poca força ja. I naix l'amor, i mor, tot i que si mor dolçament, molt millor.
Molts petons als dos.
Àlex.