Encenc la llum del far

Encenc la llum del far,
sabedor que no la veuràs.
Ho preparo tot
perquè la mar
et reflecteixi
en una caravana
d’ones el meu record
fins on ets.
Però se que la teva terra és lluny ,
i els teus ulls
no em miren en la distància,
potser aliens a la promesa
d’esgarrapar l’horitzó
cada matinada
de la nostra absència.
S’omplirà el cel uns dies
de núvols de cotó
i serà la resta tot blau,
d’altres d’un gris meravellós
amb sons de tempesta
netejaran angoixes
davallant galtes avall,
esperant la nit,
per si de cas
al mirall de la lluna
s’hi reflexa la llum
dels fanals dels teus ulls.