Es creuen

Es creuen
ànima amb ànima
cercant el seu temps,
caminant
mirada amb mirada
per un camí
que passa enmig
de boscos de temor
de soledat i de rebuig,
un instant tant fugaç,
tant etern
que recordaré
la resta de la vida.
Es creuen
dos desconeguts
que mai més es retrobaran
de mons tant diferents,
condemnats a estimar-se
l’instant del comiat.

http://mariangardi.blogspot.com/2009/10/ausencias.html