No hi ha mar

No hi ha mar
que arribi a acaronar
la platja de la teva pell,
doncs tu ets dolça
com l’aigua de riu,
fecunda,
a cop verge,
a cops frugal,
a cops paradís
pels sentits,
de vegades silent
com el pas de l’aigua
semblant-te quieta,
vas marxant.
Però si,
he de reconèixer
que els meus dits juguen
amb la seva superfície
i a estones
m’hi poso més endins.
Jugant amb els dits,
pujant
per sobre la pell humida
del meu riu,
per sobre la pell eixida
del meu amor.

http://logosjuris.blogspot.com/2009/10/tus-dedos.html