de nit,
amb la lluna de testimoni.
Cauen en bocins
les restes
del cadenat d’il•lusions
que s’havien forjat
en hores d’amor promès,
cadascuna,
baula daurada
d’un temps
que ja no serà.
Es trenca el somni,
cercant
entre els records
de petons i de carícies,
de silencis i de rialles,
l’escletxa
que fou el principi
d’aquest entrexocar
de les vostres vides.
Es trenca el somni,
la nit es fa dia,
i continua la mar
als teus peus
en un constant devenir,
potser per dir-te
que la vida continua,
més tu recordes,
que es trenca el somni
mentre la mires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada