la cançó dels silencis.
Del silenci que surt
quan veig el petó
color morat de ràbia.
Del silenci que surt
quan sento la teva paraula
amb els color gris del desdeny.
Del silenci que surt
quan noto el fred a la cantonada
amb el color negre de l’absència.
Del silenci que surt
quan noto ta mirada en la meva nineta
amb el color verd de l’esperança.
Aquest m'agrada especialment, serà pels silencis, no ho sé.
ResponEliminai el silenci ens redimirà
ResponEliminade tot el passat,
de tot el que ens dol...
el silenci ens dóna
la quietud dels dies...
cal donar espai al temps,
mudesa al silenci,
cal que el vent s’endugui
el color gris del desdeny
cal...
que s’obri la llum en la foscor
i la fredor s’allunyi de la cantonada
que l’absència sigui buida
per omplir-se de nou
cal que...
el silenci ens redimeix de l’ahir