en un mar de cares
que em fuetegen
com gotes de pluja
mirant impàvids
davant la meva agosarada
insistència.
Camino mil vegades
recorreguts vells
de tants passos perduts
en la recerca d’uns records
que van marxant
de la memòria
com les fulles a la tardor.
Demanaria a cadascuna
de vosaltres
efímeres imatges furtives
un bes,
per poder recordar
i reconèixer
el seu gust ametllat
que m’ajudés a retrobar-la,
però ni gosaria,
ni m’ho permetríeu.
Acabaré perdut
per nous vells racons
on miraré de fit a fit
els milers d’ulls
que naveguen pels voltants,
i fins i tot aquells
que indiscrets re voleien
cantant la tristor dels meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada