skip to main
|
skip to sidebar
panera d'oblits
dimarts, 5 de maig del 2009
Estimar-te
Estimar-te
fa que miri la vida
i me n’adoni
que són dues pinzellades,
dos espais,
dos temps,
l’un, abans,
l’altre, després,
entremig
l’inabastable instant
de restar
tota la vida
amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
►
2010
(83)
►
de març
(1)
►
de febrer
(29)
►
de gener
(53)
▼
2009
(491)
►
de desembre
(35)
►
de novembre
(40)
►
d’octubre
(19)
►
de setembre
(23)
►
d’agost
(9)
►
de juliol
(14)
►
de juny
(13)
▼
de maig
(22)
Vers el sol em duen les ales
Lliscava els dits
Duia el rostre
Avui t’he conegut
Potser és poeta
I mentre
Ara que t’he trobat tota foc
Cerco els teus ulls
Qui pogués
Qui fos el poeta
Entre el crivells que veus
Silent i llunyà
De nit es quan retorno
El meu és un desert de silencis
No la cridis que ja ve!
D'imatges amigues
Recordo el fluir
Quan la fosca arribi
Ja només
Desfullava
Estimar-te
I jo et desitjo
►
d’abril
(37)
►
de març
(74)
►
de febrer
(107)
►
de gener
(98)
►
2008
(39)
►
de desembre
(17)
►
de novembre
(7)
►
d’octubre
(3)
►
de setembre
(4)
►
de juliol
(4)
►
de juny
(4)
Contribuïdors
Unknown
qui sap si...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada