allargassat per la tristor,
com un retrat d’aquarel•la
on m’hagués passat
amb el rebaix del color
i regalimés paper avall.
El túnel fosc del mirar
delecta les ombres
del voltant.
Fosc el destí dels mots
del pobre enamorat
en la privació
de l’esser estimat,
esperit foragitat
per carrers abandonats
apagant-se
en un silenci creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada