que l’arc de Sant Martí
sigui el camí
per on puguis allargar
la dolçor dels teus mots,
batejant amb gotes grises
de pluja el teu caminar perenne,
de passos caducs i paraules
d’ocells que volen
en sortir del niu de la boca.
Et desitjo
que a la fi quan trobis
l’altra punta de l’arc,
el camí hagi estat llarg i profitós,
que en mirar enrere
trobis que les petjades han florit,
i els teus amics
prenguin les flors
com un teu present etern.
Jo et desitjo que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada