ser poeta i mariner
per sembrar
la mar de versos
i que florissin de nit
per dansar balls d’ones
amb la lluna juganera.
Però malfiat sirena
del poeta que no té mots,
i fa jocs de miralls,
encenen encenalls
d’amor amb espurnes
d’esperança.
Malfiat de nou del poeta
que t’enamora els sentits
amb paraules mudes
que només tu sents
mentre dilueix la metzina
entre les albades
lletra a lletra.
De totes maneres
qui pogués
ser mariner i poeta,
per tenir enamorada
una sirena com tu
amb el pes d’uns pocs mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada