Qui fos el poeta

Qui fos el poeta
que et deixa les seves lletres.
Qui fos el poeta
que t’embolcalla
amb la seva ànima
quan no hi es.
Qui fos el poeta
que amb els seus mots
et pinta una soledat de colors.
Qui fos el poeta
que et sap dir
que l’envolta la tristesa.
Qui fos el poeta
que no l’importa l’absència
dels altres mentre et tingui a tu.
Qui fos el poeta
que no tria les paraules,
perquè li venen del mar,
en viatges d’ones
amb llum de lluna
i cants de sirena.
Qui fos el poeta
que incomprès,
no sent la ira de l’oblit
i et reconeix en cada somriure.
Qui fos el poeta
que absent de tu,
tingués la força
per entrelligar versos
amb els estels
i el seu reflex a l’aigua,
fins arribar a la llar llunyana
on la mar et fa de mare.
Qui fos el poeta que...
qui sap si el podré llegir,
per aprendre a moure
mots en línees verges.
Qui fos el poeta que...