a la porta
perquè la foscor
et deixi passar.
T’estaré esperant
per dur-te a casa
del teu enamorat.
Allí se que us estimareu
com mai us heu estimat,
aquell dia,
quan arribi,
faré el camí invers
i em fondré
en la foscor
que per tu cada nit
he apartat,
però mon goix immens
per saber-te feliç,
s’ofegarà en la certesa
que ja mai més,
nostres cors es trobaran.
Mil gràcies i un petónet.
ResponEliminaQuin poema més sentit i bell, amb aquest ritme cadenciós i diàfan. I expressat amb una precisió de mots envejable.
ResponEliminaUn petonàs!
Que bonic...
ResponElimina