diumenge, 20 de setembre del 2009

Cada nit deixaré un fanal

Cada nit deixaré un fanal
a la porta
perquè la foscor
et deixi passar.
T’estaré esperant
per dur-te a casa
del teu enamorat.
Allí se que us estimareu
com mai us heu estimat,
aquell dia,
quan arribi,
faré el camí invers
i em fondré
en la foscor
que per tu cada nit
he apartat,
però mon goix immens
per saber-te feliç,
s’ofegarà en la certesa
que ja mai més,
nostres cors es trobaran.
Safe Creative #0909204561181

3 comentaris:

  1. Quin poema més sentit i bell, amb aquest ritme cadenciós i diàfan. I expressat amb una precisió de mots envejable.

    Un petonàs!

    ResponElimina