els sons de rialles suaus,
amb pinzellades
d’ulls que barregen
la llum
amb el fum sortint
de la foscor
dels camins ja descoberts.
Neix de nou el pensament,
de la seva presó
i neix blanc
amarat de la llet
que la mare li ofereix.
Cau la placenta al terra
i es refà l’infant amor
que de nou neix
dels teus petons.
Com el cel,
la nineta blava,
encercla el negre forat
del teu mirar,
envoltat més enllà
de l’escuma
que els ulls van deixant
arribar a la platja serena
que hi ha sota el nas.
Ardents les dues ones
que m’embriaguen a cada bes,
amb corba de boca,
amb dolçor de mel,
els teus llavis m’estimen
i em deixen de nou,
dolçor de mel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada