aprenent de sirena
que ballava enrajolada
de puntetes
al saló de la vida.
Ballava sense saber
del tot caminar,
imaginava feltres de tul
i espardenyes de punta plana
amb betes refulgents
abans d’estrènyer el pas
en cua de peix.
Cada cop que un no
li entrava a la vida,
queia un cop de timbal
i li marcava aquell ritme
que ja mai li deixarà caminar
com a tu i a mi.
Es deslliga les betes,
acarona allò que ja més
durà als peus.
Descalça canvia les rajoles
per uns grans de sorra
cada cop més humits,
banyats per ones
que la reclamen
canviant el so del timbal
per ones de mar,
aquell tul,
és ara d’escuma blanca
que l’acarona cintura avall
un cos de nina
aprenent de sirena
que no vol deixar de ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada