Guardaré allí a les golfes

Guardaré allí a les golfes
els vells records escantonats
com les peces de porcellana
que queden de l’àvia.
Mirant entre la boirina
de la pols que va caient
i filtrant els rajos de llum
que el sol pinta
en aquesta tènue pantalla
de fines motes
que baixa lentament
del sostre.
Com lentament
em venen a la memòria
les teves paraules
i els gestos tant teus
com pinzellades
d’original artista
que em va redescobrint
el passat.
Tinc el cos
com aquella vella casa
que en va acollir
en els dies llunyans
de la nostra coneixença,
la pell esquarterada
i plena de plaques
de tots colors,
la memòria plena de forats
i els ossos cruixent a cada pas,
però em queda la teva olor,
per damunt d’humitats,
i mai marxarà
dels meus llavis
el regust dels petons
que ens oferirem
en tots aquells racons.
Sóc vell,
tan vell com el meu món,
i tots dos vivim del record
i de l’oblit,
fins que nosaltres mateixos
siguem oblit o record.