dissabte, 12 de setembre del 2009

Mirava l’espill

Mirava l’espill
i no veia por.
Mirava el mirall
i veia camins.
Es mirava el cor
i no veia temor,
ni soledat,
ni ànsia,
només molt camins,
volia triar el millor.
Es mirava de fit a fit,
i veia de reüll
el rellotge inexorable,
avançar a poc a poc.
Mirava l’espill
i no tenia por.
Mirava el mirall,
tenia
tot el temps del mon
per estimar!!!
Safe Creative #0909124501397
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. maria12 de setembre del 2009, a les 12:24

    I de vegades sembla com si el temps se'ns tirés al damunt per estimar...

    ResponElimina
  2. SeaSirens12 de setembre del 2009, a les 16:51

    Mirant l'espill, es veia a ell reflexat.
    Encantador!

    Ptns!

    ResponElimina
  3. Ada13 de setembre del 2009, a les 2:38

    No crec que tingues tot el temps del món per estimar... passa en un segon!
    Molt bonic

    ResponElimina
  4. sargantana13 de setembre del 2009, a les 10:04

    les teves paraules fan musica..
    escelents..con sempre!

    ResponElimina
  5. Verbo...18 de setembre del 2009, a les 17:22

    Es mirava al mirall
    i veia els camins
    de les seves petjades ...

    ResponElimina
  6. - assumpta -20 de setembre del 2009, a les 2:22

    El temps per estimar és l'únic que nosaltres podem atrapar.

    Pot ser només un instant robat, però sempre el podem aturar i fer que ens duri tota l'eternitat.

    Preciós poema!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)