es va acabat
per a tots dos,
la rima també,
i el tinter ple,
d’un cop
es va buidar.
No hi ha vers,
no hi ha res,
mots tant blancs
com el paper.
Estret
és el mot
per dir-te adéu.
Silent el paper
que no diu res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El temps ho deixa tot enrera...
ResponElimina