Rellegeixo acuradament

Rellegeixo acuradament,
suau,
entre dos veus,
els versos que conformen
el poema del teu cos.
Cada paraula té el seu so,
que faig meu
amb el teu esglai,
corbat,
amb accent propi.
Cada centímetre,
té el seu vers,
i el seu tempo,
com la cadència
d’uns dits
que amb ulls cecs,
closos en la foscor
de l’instant,
t’estudien
per aprendre’t de memòria.
Amb el so d’aquest teu poema,
m’arriba el flaire
de la fruita dolça,
amarada del gust
que li dóna
la teva terra.
No em costa
tornar a llegir el teu cos
cosit pels versos
que un dia et vaig escriure,
ni provar de nou
la fruita rogenca
que m’ofereixes
amb els llavis entreoberts.
No em costa recitar-te
nu de vergonya
tant cops com m’ho demanis,
encara que fos únic
el poema del teu cos.