I vens corrents

I vens corrents
d’un llarg retorn,
sento els crits però se
que no van amb mi,
jo et se silent,
càndida,
suau,
olorosa.
Me n’adono aleshores
de la teva impetuosa
serenitat,
em vols ja
i em crides,
si a mi.
Ara sóc jo el silent,
el càndid,
però mai podré ser suau
ni olorós,
si de cas tendre i ardent.
Vens d’un llarg retorn
i amb els braços oberts,
t’espero,
impacient,
aquest darrer espai,
aquest agònic temps
que ja es dilueix.
I vens corrents
d’un llarg retorn...