De mirades

De mirades
he omplert les parets,
d’horitzons
les tardes de sol ponent,
de camins
els dies d’enyor,
de desig
la pell que poc a poc
es cobreix de taques de temps
com clapes de molsa
on abans deixaves
petons tendres d’amor jove.
Quan l’únic delit és canviar
el full del calendari
i veure quan la lluna serà plena
i escoltar dels temps
si les onades seran tant fortes
com la memòria o l’oblit.
Pintar sobre un cel tan vell com jo
un sol que giravolta
cercant la quimera d’una lluna
que mai atraparà,
com ens passa a tots dos.
T’enganyo quan dic
que no tinc cap desig.
T’enganyo quan dic
que no demano res.
T’enganyo quan dic
que no vull cap dels esments
que t’he fet abans.
Si ja saps
que tot es resumeix
com sempre en una paraula,
el meu univers ets TU.
Dues lletres que m’animen
a somiar,
a ballar,
a escriure,
a estimar,
a... viure,
encara que tot en sa seva mesura
i cada cop més poc a poc.