T’esperaré amb la tassa

T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre descobreixes les olors
que t’he amagat
en una primavera de sol i pluja,
de flors esclatades i capolls per obrir.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre busques les carícies
que duen de la teva pell a la meva pell.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre mires per l‘infinit proper
com he cercat els motius
que t’il•lusionen.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre tastes amb els gust als llavis
tot un ventall de petons improvisats
que et venen amb la suavitat del moment
i la intensitat del sentiment.
T’esperaré amb la tassa
de cafè a la mà
mentre fas el camí
que et dugui vora meu,
mentre escoltes
amb la meva veu flonja els versos
que et canto donant-te la benvinguda.
I tots dos farem realitat les quimeres,
primeres,
que ens van apropar.