que no em sap sortir a la cara,
la pluja d’una nit com avui,
mentre camino sota el ball de gotes
que cauen jugant a encertar els meus ulls
i canviar les gotes noves
per altres de més velles
amb regust de salabror.
El mar també el té un toc salat
en cadascuna de les gotes
que em tira als peus
quan el vaig a visitar,
tanta sal és dolenta
per a la meva tensió arterial,
com ho és la pressió
que rep el cor
quan tanco els ulls
i penso amb tu.
Llavors em fa mal el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada